Con la tecnología de Blogger.

Metalls férrics

lunes, 5 de mayo de 2014 1 comentarios

S'aplica aquest tractament quan es vol aconseguir un acer amb una elevada duresa i resistència mecànica. Consisteix a obtenir un acer format per una gran proporció de martensita.

El tractament consisteix en:

  • Escalfar l'acer fins que la massa es trasformi en austenita.
  • Refredar ràpid per assegurar que tota l'austenita es trasforma en martensita.
Per aconseguir el tremp de la peça cal refredar-la a una velocitat una mica superior a la mínima. Però en molts casos es poden produir deformacions o esquerdes per l'aplicació de velocitats de refredament excesives.

La martensita formada en el tremp aporta fragilitat i duresa cosa que pot ser un gran inconvenient en molts casos. Per això moltes vegades interessa més endurir una cpa externa de la peça, mantenint la part interna sense tremp per mantenir la seva tenacitat
.

0 comentarios

Els acers, al sortir dels forns es troben en fase líquida, llavors cal solidificar-los i donar-los la forma adequada. Per la solidificació n'hi ha dos procediments:
  • Colar-los en un motlle i deixar-los refredar. Així s'obte un llingot el qual es donarà una nova forma posteriorment.
  • Colar-los en uns canals per on el donen forma de barra de secció rectangular mentre circulen directament a la secció de laminatge (colada contínua)
Les característiques dels productes siderúrgics estan normalitzades, o sigui, aquestes característiques són fixades i denominades de diverses formes per organismes internacionals. Un exemple és la fabricació de perfils estructurals d'als inclinades amb la designació IPN:

0 comentarios

El ferro es un dels metall més abundants a l'escoça terrestre i es pot trobar formant diferents compostos químics: Els òxids, els carbonats i el sulfurs. Aquests compostos es troben combinats químicament amb altres elementes que caldrà eliminar en el procés d'obteció.
El ferro es troba combinat amb l'oxigen (oxidat), llavors en el seu procés d'obtenció caldrà separlo mitjançant un procés anomenta reducció del metall.

OBTENCIÓ DEL FERRO COLAT
Alt forn
L'alt forn està format per una estructura d'acer recobert a l'interior per material ceràmic refractari. Te uns 30 metres d'alçaria i dos troncs units de 6 metres de dàmetre com a màxim. Per la part superior s'introdueixen les materies primeres i s'extreuen els gasos i per la part inferior s'introdueix aire calent a pressió i es recullen el ferro colat i l'escoria.
Les materies primeres que intervenen són el mineral de ferro concentrat, el carbó de coc i la pedra calcaria.
El procés d'obtenció consisteix en introduir les materies primeres dins l'alt forn per capes. La combustió del carbó de coc es produeix gracies a l'aire calent injectat. Llavors es va extraient el ferro colat per un orifici a la pert inferior del forn.
Les materies primeres van passant per quatre zones dins l'alt forn des de que entren per la part superior fins que arriben al fons del forn:
  • Zona de deshidratació: S'elimina tota l'humitat que puguin contenir les matèries primeres en forma de vapor d'aigua.
  • Zona de reducció: El monòxid de carboni puja pel forn i es combina amb l'oxigen del mineral per formar dioxid de carboni i ferro reduït.
  • Zona de carburació: El carboni es combina amb el ferro formant l'aliatge fèrric.
  • Zona de fusió: Es produeix la fusió del ferro que s'escole en forma líquida en el fons del forn.
El forn llibera molts gasos que no es poden alliberar perque són molt contaminants, són depurats i aprofitats energeticament a unes instalacions anomenades intercanviadors de calor.
Abans de poder ser utilitzat en la indústria, ha de passar per una segona transformació, pot ser destiada a l'obtnció d'acer o de fosa.

OBTENCIÓ DE L'ACER
Per obtenir acer cal descarburar el ferro colat que prové de l'alt forn, o sigui, reduir el contingut de carboni. També cal reduir les impureses que conté el ferro cola ja que tornen el metall més fràgil i menys mal·leable.
N'hi ha dos instal·lacions diferents per obtenir l'acer a partir del ferro colat.
  • Els convertidors: Als convertidors no hi ha escalfament extern ni combustió, per això cal introduir el metall en estat líquid.
  • Els forns: En els forns si n'hi ha una aportació externa de calor que aconsegueix temperatures entre 1.600 ºC i 1.700 ºC
Avui en dia el procediments més utilitzats per obtenir acer són el convertidor d'oxigen i el forn elèctric.

Convertidor d'oxigen
 És un recipient cilindric i de tronc cònic a la part superior revestit a l'interior amb ceràmica refractaria amb una boca de carrega a la part superior.
Primer s'introdueix el ferro colat en fase líquida, ferralla i calç dins el forn, i a continuació un llança injecta oxigen pur pressió damunt el líquid. En el procés es disminueix el contingut de carboni i la proporció d'impureses del ferro colat.

El carboni del ferro colat es combina amb l'oxigen en una reacció que desprèn calor
C + O2 --> CO2 + calor
El silici es combina amb l'oxigen i posteriorment, l'òxid de silici es combina amb la calç i forma part de l'escòria:
Si + O2 --> SiO2 + calor
SiO2 + CaO --> CaSiO3 
El fòsfor es combina amb l'oxigen i posteriorment amb la calç per formar part de l'escòria:
P4 + 5O2 --> P4O10
P4O10 + 6CaO --> 2Ca3(PO4)2 
La calor produida en les dues primeres reaccions, fan que el metall es mantingui en estat líquid sense necesitat d'una font de calor externa.
Un cop l'acer té les proporcions de carboni, silici i fòsfor desitjades, es cola en uns motlles o recipients adequats.
Convertidor d'oxigen

Forn elèctric
ës un recipient d'acer amb refrigeració externa mitjançant un circuit d'aigua i recobert internament per ceràmica refractària. Es tanca amb una coberta amb tres electrodes de grafit.
Dins el forn s'introdueix el ferro colat, la ferralla oxidada i la calç. Ja que el ferro colat i la ferralla són conductors, reben descarregues elèctriques des dels electrodes per augmentar la temperatura.

A continuació es cola l'acer en motlles o en recipients adequats, o bé en instalacions especials anomenades colada contínua, per transformarlos en productes semielaborats.

Aquest forn s'utilitza per obtenir acers especials ja que té un control molt precís d la temperatura i de la composició dels acers.
Alt forn elèctric

0 comentarios

1. La composició d'un bronze és: 88% de coure (Cu), 2% de zinc (Zn) i 10 % d'estany (Sn). En l'obtenció d'aquest bronze, quant zinc cal per aliar-lo amb 100 kg de coure?
    a) 2 kg
    b) 1,76 kg
    c) 2,273 kg
    d) 12 kg

2.Les fases per les quals passen les matèries primeres en un alt forn són, ordenadament:
    a) Reducció, deshidratació, fusió i carburació.
    b) Deshidratació, carburació, reducció i fusió.
    c) Deshidratació, reducció, carburació i fusió.
    d) Deshidratació, fusió, reducció i carburació.

3.L'aliatge eutèctic és aquell en què:
    a) Tot el material es fon a una sola temperatura.
    b) La composició dels seus elements és proporcional.
    c) La composició esta regulada per una norma europea.
    d) Cada component es fon a la seva temperatura pròpia.

4.Com varien les propietats mecàniques d'un acer amb el tremp?

5.En metal·lúrgia, quines diferències hi ha entre l'afinament, l'enriquiment i la conformació?

6. Quina funció comuna realitzen els convertidors i els forns elèctrics?

7. Si les parets d'un alt forn són d'acer, per què no es fonen amb les temperatures tan elevades a què estan sotmeses?

8. Defineix els conceptes següents referits als procesos d'obtenció de productes siderúrgics: reducció, deshidratació, fusió, carburació i descarburació.

9. En una mina s'extreu galena (PbS) amb una riquessa del 86,6% de plom (Pb). Quina quantitat de plom Mpb podem obtenir a partir de Mmin = 10 t de mineral?

10. Una grua té una capacitat de càrrega màxima, Mmàx = 3.000 kg. Quantes bigues IPN 380 de llàrgaria L = 5 m podrà aixecar simultaniament?


0 comentarios

El ferro es pot aliar amb el carboni en qualsevol de les seves quatre formes al·lotròpiques i el carboni pot adoptar diverses formes com el carboni pur, grafit etc... La combinació d'aquests components junt amb la velocitat de refredament donen lloc als constituents dels aliatges ferro-carboni. N'hi ha once constituents diferent, però el més importants són la ferrita, cementita, perlita, austenita i la martensita.
Les diferents estructures cristal·lines provoquen diferrents propietats en els sòlids. Els aliatges fèrrics no són totalment homogenis ja que solen contenir constituents en diferents proporcions, cosa que fa que variin les seves propietats.
La siderúrgia treballa amb aliatges de ferro-carboni, per tant, es poden deduir les seves propietats a partir del seu diagrama d'eqilibri.

Amb aquest diagrama es pot saber quin constituent tindrà majoritariament segons la proporció i la temperatura del carboni. Es poden apreciar diferents zones:
  • Líquid: Tota la massa és líquida.
  • Líquid + austenita: La part d'austenita es sòlida i la resta líquida.
  • Líquid + cementita: La part de cementita sòlida i la resta líquida.
  • La resta de zones:Tota la massa es troba en fase sòlida.
 



0 comentarios


La temperatura de fusió dels metalls purs és fixa, quan el metall en estat liquid s'està refredant la seva temperatura es mantè constant durant el procés de solidificació, i després continua refredant-se fins arribar a la temperatura ambient. La temperatura que te durant el procés de solidificació és el punt de fusió d'aquest metall.
No pasa el mateix amb els aliatges, la seva temperatura de fusió no és fixa sino que depén de les proporcions de cada element del que està format. Els aliatges no tenen un sol punt de fusió, per això es representa amb un interval.

El procès de fusió dels alitages formats per dos elements (anomenats aliatges binaris) es representa mitjançant el diagrama d'equilibri, el qual relaciona el punt de fusió amb la proporció dels diferents components de la mescla.

Es poden diferenciar tres àrees en el diagrama:
Àrea de fase líquida: Per damunt de la línia de líquid, tot l'aliatges estarà en fase líquida
Àrea de fase líquida + sòlida: Entre la línia de líquid i la de sòlid, una part de l'aliatges es trobarà en fase líquida i l'altre part en fase sòlida.
Àrea de fase sòlida: Sota la línia de sòlid, l'aliatge estarà completament en fase sòlida.

Hi ha aliatges que els seus components són solubles en fase líquida però insolubles en fase sòlida, llavors tenen un diagrama d'equilibri molt diferent. Aquets s'anomenen aliatges eutèctics.
Els diagrames d'equilibri dels aliatges eutèctics tenen un mínim a la línia de líquids, llavors no pot tenir un valor per sota d'aquesta línia. N'hi ha un punt anomenat punt eutèctic el qual coincideixen la línia de líquids i la línia de sòlids. La temperatura i la proporció d'aquest punt també s'anomenen eutèctics.

Característiques:
-Aquest tipus d'aliatges tenen un valor constant de temperatura de solidificació, en lloc de tenir un interval.
-La temperatura de solidificació es la més baixa possible, més baixa que la més baixa dels components que forma la mescla. Per exemple, la temperatura eutèctica de l'aliatge de cadmi i bismut és de 140º mentre que la temperatura de fusió del cadmi és de 321º i la del bismut és de 271º.
-Són mescles molt fines ideals per fabricar peces per a emmotllament.

Exemple d'un diagrama d'equilibri d'un aliatge eutàctic.



 

viernes, 25 de abril de 2014 0 comentarios

El ferro pur és un element que no té gaires aplicacions industrials a causa de la seva baixa resistència mecànica i la seva facilitat de corrosió.

Les seves característiques en estat pur són:
  • Punt de fusió: 1539 ºC.
  • Color: blanc grisós.
  • Densitat: 7,87 g/cm³.
  • Propietats mecàniques: dúctil i mal·leable
  • Altres propietats: bon conductor elèctric i facilment magnetitzable.
Però a partir del ferro es poden aconseguir aliatges més útils, com l'aliatge de ferro-carboni, que té propietats magnètiques que es poden aprofitar, per exemple, per la fabricació de xapes per a nuclis de transformadors elèctrics.

SOLIDIFICACIÓ DEL FERRO
Segons la distribució dels àtoms d'un metall en fase sòlida existeixen diferents estructures de les seves xarxes cristal·lines, per tant, a diferents propietats. Les varietats al·lotròpiques són les diferents estructures cristal·lines en les que es pot solidificar un metall. El ferro te quatre: α (alfa), β (beta), ɣ (gamma) i ð (delta).

  • Si fonem una massa de ferro i la deixem refredar fins a seu punt de solificació (1539º) on la temperatura es manté constant tenim la varietat delta.
  • La temperatura continua baixant fins als 1390º, on es torna a mantenir constant, llavors la seva estructura cristal·lina canvia i tenim varietat gamma.
  • Continua baixant fins als 900º, es manté la temperatura constant i passa a varietat beta.
  • I per últim la temperatura descens fins als 750º i obtenim la varietat alfa. Aquesta es conserva fins a arribar a la temperatura ambient.
 
Varietat Magnetisme Solubilitat amb el carboni Interval de temperatures
Alfa Magnètica Molt baixa Fins a 750ºC
Beta Poc magnètica Molt baixa De 750ºC fins a 900ºC
Gamma No magnètica Alta De 900ºC a 1390ºC
Delta Poc magnètica Baixa De 1390ºC a 1539ºC